Els maoistes afganesos anuncien que aviat començaran a combatre als “ocupants imperialistes” (versió catalá)

Els maoistes afganesos anuncien que aviat començaran a combatre als “ocupants imperialistes”


El Partit Comunista (maoista) d’Afganistan ha anunciat que molt aviat començarà a combatre els “ocupants imperialistes” però també els “reaccionaris teocràtics islàmics”. Dins de molt poc les tropes d’ocupació de l’OTAN hauran de combatre no solament contra els talibans i els jihadistas sinó també contra els guerrers comunistes. Això és almenys el que es dedueix d’un recent comunicat del Partit Comunista (maoista) afganès, una formació cladestina creada el 2004.

“El partit està per començar a la guerra popular a Afganistan, el caràcter específic del qual en l’actual conjuntura és el d’una guerra popular revolucionària contra els ocupants imperialistes i el seu règim fatxenda.”

Així conclou un comunicat del PC (m) publicat el 15 de juliol passat en “Shola Jawwid” (Crida eterna), òrgan del partit per commemorar el company Azad, històric portaveu dels guerrillers maoistes indis “Naxalites”, mort en acció el passat primer de juliol.

El Partit Comunista (maoista) afganès -la dirigencia del qual ha romàs fins ara en la clandestinitat- és el fruit d’un lent procés de reunificació i de revitalització de les restes dels grans moviments maoistes afganesos dels anys 60 i 70, exterminats després pels comunistes filo-soviètics i pels integristes filo-nord-americans. Un procés que va començar després de la invasió aliada de 2001, per tal d’instal·lar una guerra d’alliberament nacional “autònoma” amb relació als grups armats islàmics i en nom d’una “tercera via” alternativa aliena tant a l’ocupació estrangera com a la teocràcia islàmica.

“Si les masses afganeses continuen pensant que les úniques alternatives són la rendició davant l’ocupant estranger o el suport als talibans a l’al-Qaida, la misèria del nostre poble no tindrà final” es llegeix en un document de 2002. “El nostre partit ha decidit mobilitzar-se autònomament per resistir a la invasió imperialista com a etapa necessària cap a una revolució neodemocrática a l’Afganistan. Hem de considerar tanmateix com a enemics nostres no solament als imperialistes nord-americans i els seus aliats, sinó també als reaccionaris teocràtic-islàmics, als talibans i als jihadistas que són els que controlen actualment el país”.

El PC (m) com a modern hereu dels Sholay (flames): els militants maoistes de l’Organització de joves progressistes (Sazman-i Jawanan-i Mutarraqi) creada el 1965 per Akram Yari, mestre hazara originari de Jaghori (Ghazni)

Els Sholai -del nom de la seva popular revista estudantil, Shola Jawid- van néixer com un moviment juvenil de protesta contra la monarquia de Zahir Shah, els fonamentalistes islàmics de Gulbuddin Hekmatyar i el comunisme filo-soviètic del Partit democràtic del poble afganès (PDPA) convertint-se molt aviat en el major moviment de masses del país.

Supervivents de la sanguinària persecució, de la repressió de la policia monàrquica i dels grups islàmics integristes, els maoistes Sholay van ser posats fora de la llei després del cop comunista de 1978: van ser arrestats per milers, torturats i assassinats. Entre ells Ahram Yari, qui tanmateix va aconseguir deixar una important herència política a través del seu deixeble Faiz Ahmad, fundador de l’Organització per a l’Alliberament d’Afganistan (ONA), grup armat maoista que durant tota la dècada del 80 va combatre els ocupants soviètics (entrant formalment al front dels muyaidines combatents per la llibertat) però que molt aviat va entrar en conflicte amb els integristes islàmics d’Hekmatyar.

Van ser exactament els muyaidines d’Hekmayar els que, el 1986, van assassinar Faiz Ahmad, provocant de fet el desmembrament d’ONA. De les seves cendres van néixer, a finals dels 80, diversos moviments maoistes revolucionaris i el 1991 el Partit Comunista d’Afganisán (PCA) que va recuperar la tradició “tercerista” dels Sholay de Akram Yari contra el “feixisme” i l’”obscurantisme” dels integristes i contra l’imperialisme de qualsevol origen. En coherència amb aquesta posició, després de la invasió nord-americana de 2001, el PCA es va convertir en promotor del renaixement d’una resistència armada maoista tant contra les tropes de l’OTAN com contra els talibans i els senyors de la guerra, donant lloc al procés polític que va portar, el 2004, a la creació del PCA (m).

El renaixement del maoisme a l’Afganistan s’insereix en el generalitzat fenomen del despertar dels moviments armats comunistes a molts països pobres del continent asiàtic. Des de l’Índia rural fins a Nepal, fins a les Filipines, el maoisme s’ha mostrat capaç d’interpretar les lluites camperoles i indígenes contra les “razzias” de les multinacionals i les injustícies del liberalisme global. A l’Afganistan en canvi es proposen com a instrument d’alliberament nacional i com a alternativa a la teocràcia feudal: un desafiament no tan irreal tenint en compte el retardat de la societat afganesa i el resultat del fracassat experiment de democràcia occidental.



Extret de : Odio de Clase/Traduït per Espai Alliberat.